Tomàs Sunyol

Tomàs_Sunyol_foto_perfil
TOMÀS SUNYOL
1964, Dieulefit, França
 
“Tomàs Martínez Sunyol va viure des de petit en un ambient plenament artístic. Fill i nebot de pintors -el seu pare, Joaquim Martínez Lerma, i el seu oncle, Álvaro Sunyol- molt aviat va demostrar gran interès per l'expressió plàstica. Ja que els seus temps de formació eren difícils -sempre ho han estat per als artistes vocacionals- va orientar la seva facilitat per al dibuix i color cap a la il·lustració.
Arribat a Catalunya amb la família, es va establir a Badalona, va assistir a l'Escola Pau Gargallo i allí va demostrar les seves qualitats creatives, que el van portar a relacionar-se amb editorials, fires i certàmens internacionals. En aquest ampli espai la seva activitat ha estat particularment intensa a tota Europa i Amèrica i les seves obres, que habitualment signa com Tomàs, el seu nom de fons, són especialment valorades.
D'una manera potser inconscient, Tomàs Martínez Sunyol descriu amb el seu interès per les ombres -on hi ha llum sempre hi ha ombra- molt de l'actual situació humana. Vivim en una societat on les imatges de les coses que creiem bàsiques -malgrat tot encara ho són- les sentim fugisseres i canviants, sempre mòbils. I ell estableix els seus valors i posa en relleu que, tot i trobar-se en un segon estadi -primer la llum, després l'ombra- expliquen la intimitat de la realitat que ens envolta i que ho fan molt millor que les formes establertes. Caminar per un dels carrerons que ell ens descriu, veure les seves finestres, sentir com són les estovalles vermelles i observar l'ombra de la tovallola que el veí ha estès al sol perquè s'assequi -són uns quants exemples, però les sensacions són moltes més- permet sentir-se en l'essència de les coses que ens fan sentir segurs. Té la valentia d'establir la força perenne d'allò que sembla complementari i que, en realitat, té tanta importància en el record de tot el que ens envolta. Perdre l'ombra de dia o la llum de la lluna sembla impossible, -l'italià Chamizo va escriure sobre aquesta qüestió-, però diuen que passava amb aquells homes que venien l'ànima al diable. El nostre pintor ho recorda, perquè posa tot el seu gran esperit creatiu i de resistència a les temptacions en ella.”

Josep M. Cadena

© 2019 by Villa del Arte Galleries

Contemporary Art Gallery in Barcelona | Amsterdam