Francisca Ahlers

FRANCISCA AHLERS
1984, Xile

La nostàlgia per alguns temps suposats com a millors, o potser, i al mateix temps, l'anhel secret d'un futur pitjor, s'entreteixeixen en les escenes creades per Francisca Ahlers en un anar i venir de traços amb els quals descriu fluidament al temps i els seus trencaments.
Passat, oblit, solituds i esperes juntament amb una manera poètica de recuperar la memòria en blanc i negre amb només polsims de color seleccionats, són els tòpics que es pressenten a la majoria de la seva obra, en la qual l'artista utilitza el carbonet com el seu mitjà habitual i on dóna vida a antics salons deshabitats.
En els seus escenaris, es reflecteix el deix romàntic d'èpoques passades, així com també l'auge i la caiguda de la riquesa i el desconsol dels espais: l'exterior evidencia el seu buit amb una sobrecàrrega d'elements barrocs i l'interior també ho fa a través dels habitants, els quals hi solen aparèixer com a personatges extraviats mirant cap a fora de l'enquadrament, fent l'efecte de presentar-li el seu hàbitat a l'espectador, sense tenir en compte la bella decadència que ells mateixos també representen.
A gran part de l'obra les línies solen ser crispades, descrivint amb eloqüència l'estat emocional de les persones i els elements, conformant-se sovint aquestes línies en eixams on es concentren simbòlicament les neurosis dels personatges juntament amb l'energia de l'ambient. D'aquesta manera, l'artista accentua la sensació de anti-hàbitat que les seves obres emanen, produint-s'hi un curiós i atraient efecte; aquell d'enfrentar-nos a un lloc en aparença inhabitable, però que al mateix temps resulta acollidor, fins i tot familiar, despertant la nostra intriga cap a aquests retrats de talls fantasmals exquisits i fora de tota època.

© 2019 by Villa del Arte Galleries

Contemporary Art Gallery in Barcelona | Amsterdam