Fernando Alday

Fernando_Alday_foto_perfil
FERNANDO ALDAY
1959, Santiago de Chile, Chile
 
“La pintura de Fernando Alday parla de color, de textura, d'equilibri, però també del component efímer d'alguns materials als quals retorna la vida en un acte íntim. La seva devoció pels materials senzills, la seva àmplia sapiència davant el paper i les seves característiques, són l'ordit i el Leitmotiv d'un treball que explora els diversos àmbits iconogràfics als quals arriba conduït per la tela i els seus elements. Al seu treball el paper batega amb nova vida com a matèria orgànica que és, ara revisitat. L'artista opta per brindar una segona oportunitat a objectes destinats a convertir-se en pols, alguns datats fins i tot al segle XVII: cartes, manuscrits... La referència històrica de tot el que Alday troba i salva perd la seva relació contextual per reinscriure's en un joc nou, amb altres paràmetres, convertint-se en orella, en ull, en pota, en pètal, en finestra, en taca. És quan arriben les hàbils superposicions, les virtuoses transparències, els plànols superposats, els objectes flotants, quan una signatura passa a ser un punt de fugida. […] Sensibilitat, enginy i virtuosisme cromàtic. Característiques comunes en una pintura que es deu al paper i a la tinta, que brilla en la senzillesa de l'objecte trobat i en una taca nascuda de cel·lulosa i pigments que dibuixa avingudes amb la mateixa força que recrea un gest perdut.”
 
Pablo Meléndez-Haddad (periodista i historiador)
 
L'artista sobre el seu treball: “Des d'una edat molt primerènca vaig ser reconegut com un “cercador”, m'interessava la part espiritual de les coses, allò abstracte de la vida. El meu pare, dentista i antiquari,  va arribar a tenir a la seva col·lecció de manuscrits un del poeta maleït, Arthur Rimbaud, experiència que em va marcar per a la resta de la meva vida.
Als cinc anys em vaig interessar pel món de la cal·ligrafia, atret per la sèpia de la tinta, i vaig començar la meva petita col·lecció. Em vaig criar entre llibres. M'agradava asseure'm davant de la biblioteca i ordenar tots els llibres per gammes de colors, els treia la pols i em passava hores tocant textures i observant els exemplars. L'història de l'art m'acompanya durant un llarg període com a font d'inspiració de la meva obra.
En la meva pintura utilitzo el paper antic com a matèria primordial a més de l'ús de la tinta medieval. Tot comença amb la cerca gairebé arqueològica del paper, del color i de les textures. M'interessa el paper i el seu contingut com a matèria. Veure en ell el pas del temps. Sentir que està sempre present el cicle de la vida. L'efímer. L'impermanència.”

© 2019 by Villa del Arte Galleries

Contemporary Art Gallery in Barcelona | Amsterdam